Thursday, March 29, 2007

Ridícul i trist espectacle

Primer va ser la bestiesa de vincular un referèndum d’autodeterminació a un pacte puntual per la Presidència de la Generalitat, després la pugna per veure qui era més nacionalista, després les advertències de proposar diferents mocions sobre l’autodeterminació al ple del Parlament, uns per desacreditar els altres i els altres per ridiculitzar els uns, i finalment la presentació de les dues mocions on ningú dóna suport a la de l’altre i on com gossos rabiosos es llencen a mossegar el coll de l’adversari. Evidentment no saben que el coll que mosseguen és simplement el de molts catalans, potser tampoc els importa. I aquest és el panorama del catalanisme o nacionalisme o sobiranisme o com en vulguin dir. A Madrid deuen seguir rient a cor què vols tot fent anar la tisora, i mentres nosaltres hem d’aguantar nous xàfecs centralitzadors, polítics petits, mediocres i ridículs de casa nostra es miren el melic pensant que basteixen grans estratègies de futur.

Em pregunto si hi ha vida intel·ligent al Parlament de Catalunya, i la resposta és òbvia, si per vida intel·ligent entenem aquella que persegueix finalitats clares amb instruments concrets és evident que si, al PSC i al PP.

Monday, March 26, 2007

Retallades, desconcert, propostes i com no, més Estatut

Era evident que la proposta de Vendrell no arribaria enlloc, CiU no la podia acceptar, i ERC sabent-ho ha utilitzat el tema per matar diversos ocells d’un sol tret: crítiques internes als pactes amb el PSC, acontentament d’unes bases desconcertades, i sobretot tornada de pilota a CiU que des que està a l’oposició s’ha convertit en el repartidor oficial de carnets de bon nacionalista.

Una vegada tornats a la nostra mediocre realitat caldrà veure com es desenvolupa demà el ple del Parlament, encarregat de debatre la situació actual de l’Estatut o del que d’ell en queda. Després de les retallades inicials, de les noves invasions de competències, de la lohapeta que ens prepara el Ministre Sevilla i de l’atzagaiada definitiva que probablement ens propinarà el Tribunal Constitucional, ja són molts els que es pregunten on som i cap on anem. Doncs demà podria ser un bon dia per reflexionar, i a poder ser, començar a imaginar-se un pla B.

Thursday, March 22, 2007

L'empresariat es mulla

No sé si només es tractava de reclamar la gestió d’un aeroport per treure’n un benefici econòmic o si la cosa va més enllà, però sembla que en el món de l’empresariat català s’hi mou alguna cosa. Potser és que els nostres empresaris s’han adonat que el benestar econòmic seu i dels seus fills, el creixement de les seves empreses i la prosperitat dels seus negocis van indiscutiblement lligats als majors graus de llibertat en la presa de decisions que pugui tenir Catalunya, i més ara que Madrid s’ha convertit en una capital global i ja no li són tan necessaris.

Si l’acte d’avui a l’IESE només pretenia reivindicar la gestió autònoma d’un aeroport com a mesura de creixement, benvingut sigui l’acte i la reivindicació, però si a més a més això representa un canvi de mentalitat del nostre empresariat en relació al país, millor que millor.