Primer va ser la bestiesa de vincular un referèndum d’autodeterminació a un pacte puntual per la Presidència de la Generalitat, després la pugna per veure qui era més nacionalista, després les advertències de proposar diferents mocions sobre l’autodeterminació al ple del Parlament, uns per desacreditar els altres i els altres per ridiculitzar els uns, i finalment la presentació de les dues mocions on ningú dóna suport a la de l’altre i on com gossos rabiosos es llencen a mossegar el coll de l’adversari. Evidentment no saben que el coll que mosseguen és simplement el de molts catalans, potser tampoc els importa. I aquest és el panorama del catalanisme o nacionalisme o sobiranisme o com en vulguin dir. A Madrid deuen seguir rient a cor què vols tot fent anar la tisora, i mentres nosaltres hem d’aguantar nous xàfecs centralitzadors, polítics petits, mediocres i ridículs de casa nostra es miren el melic pensant que basteixen grans estratègies de futur.
Em pregunto si hi ha vida intel·ligent al Parlament de Catalunya, i la resposta és òbvia, si per vida intel·ligent entenem aquella que persegueix finalitats clares amb instruments concrets és evident que si, al PSC i al PP.
No comments:
Post a Comment