Més aeroport

Corren rumors que el govern central estaria planejant repartir la nova Terminal Sud de l’Aeroport del Prat entre Iberia i Star Alliance. D’aquesta manera tindríem un bon aeroport de províncies, tot i que no l’aeroport internacional que volem.

La bona notícia és que després dels errors de l’Estatut, sembla que els partits catalans poden haver après alguna cosa i entenen que la unitat és un valor important. A més tindrien el suport de la major part d’una societat civil catalana que davant de la importància del fet s’ha bolcat en actes, campanyes i altres mesures de pressió.

Esperem que els rumors esmentats siguin només això, rumors, i que la decisió d’endarrerir la concessió de la nova terminal fins després de les eleccions, hagi estat motivada per interessos diferents als que suposarien una reacció electoral adversa per haver condemnat l’Aeroport del Prat a jugar a la segona divisió.

Cap a on anem ?

Diu Carod que si l’Estatut és retallat novament al Tribunal Constitucional només ens quedarà la via sobiranista. La veritat és que és molt fàcil fer proclames solemnes d’aquest estil, però sense una estratègia clara o un camí marcat la proposta queda en un no res. A banda d'això, a la crida difícilment hi acudiran els acomodats socis de govern o CiU, que per molt essencialistes soflames nacionals que faci tampoc va sobrada d'estratègia i d'objectiu.

L’afirmació de Carod i la que podrien fer molts nacionalistes que no necessàriament el voten carrega, no només contra una possible sentència negativa del Tribunal Constitucional, sinó contra la manipulació partidista d’un sistema engegat durant la Transició que perd a cada dia que passa més credibilitat democràtica. El pervers joc al que estan jugant PSOE i PP, que utilitza els diferents poders de l’Estat per als seus interessos particulars, està arribant a extrems ben perillosos. Montesquieu ha mort, sí, el va matar Alfonso Guerra ja fa molts anys, i la suposada candidesa i bona fe de Zapatero no l’han fet pas ressuscitar. Per molt Pettit que llegeixi potser tampoc n’ha tingut mai la intenció.

Carod planteja una opció, però encara hi ha massa preguntes obertes sense resposta: quin futur polític volem per Catalunya, quina estratègia cal seguir per assolir-lo, amb qui s’hi ha d’anar o com es pot seduir i convèncer una majoria de contraris. De les respostes a aquestes preguntes en sortirà el catalanisme del segle XXI, i potser descobrirem un futur brillant o la més fosca tenebror. Pitjor que aquesta última possibilitat només hi hauria una cosa, seguir mantenint les preguntes obertes, sense resposta, esperant que passin els dies, els anys i les eleccions, per descobrir un dia que per comoditat, per precaució, per covardia o per simple desídia, ja no hi som.

La retallada que ens ve

Tot sembla indicar que la recusació plantejada pel PP contra el jutge del Tribunal Constitucional Pablo Pérez Tremps pot acabar representant la definitiva retallada al migrat Estatut que tenim. Amb l'acceptació de la recusació del magistrat, els jutges que hauran de decidir sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP seran 5 de tendència progressista i 6 de tendència conservadora. Que es parli del Tribunal Constitucional en aquests termes ho diu tot sobre la independència del poder judicial, però la pregunta que se’m planteja és una altra: vistos l’energia i el vigor nacional dels partits de l’arc parlamentari català, les seves sublims estratègies i l'elevat tall d'estadistes dels seus dirigents, com reaccionaran a aquesta possible nova retallada? Jo apostaria per les següents reaccions:

CDC: De què serveix tenir un govern amic o ser aliat preferent del govern? El Tripartit és un desastre per Catalunya, i el país, tot i que no ho sap, ens necessita desesperadament.

UDC: En les properes eleccions demanarem dos ministeris i una vice-presidència.

PSC: Nosaltres com a demòcrates respectem i acatem les decisions dels jutges. La independència del poder judicial és un valor que no posem en dubte, contràriament al que fa l’oposició que només en defensa les decisions quan l’afavoreixen.

ERC: L’única solució bona és la independència. Com hi arribarem ho explicarem un altre dia.

ICV: Nosaltres com a demòcrates i alternatius respectem i acatem les decisions dels jutges/jutgesses. La independència del poder judicial és un valor que no posem en dubte, contràriament al que fa l’oposició que només en defensa les decisions quan l’afavoreixen.

PP: Els jutges han decidit lliurement i cal acceptar i respectar sempre i en tot moment, com no podria ser d'altra manera i sense excepció, les seves decisions. (Traducció per no iniciats: Goooool!!!)

C’s: És una molt bona notícia pels ciutadans de Catalunya i ens agradaria que la nostra foto i aquesta declaració sortís a tots els mitjans de comunicació, que ni ens respecten ni ens tenen en compte.